9.10.10

L’interés general de ZP i els sahrauís

por Salvador Pallarès-Garí

Arran de les accions d’Aminetu Haidar, en desembre passat, dels manifestants espanyols en agost, a El Aaiun, i dels fets de setembre (amb activistes apallissats), també a la capital del Sàhara, ocupada pel Marroc, s’han produït en l’opinió pública, i el govern espanyol unes reaccions destinades a infondre por en la ciutadania.
Es tracta de la por a que el suport, la col·laboració amb els sahrauís irrite el rei del Marroc i que, aquest, ens faça pagar les conseqüències.
Zapatero expressava, en desembre passat, que ell havia de vetllar per l’interés general; Moratinos feia una advertència als “díscols” que, a El Aaiun, calia respectar la llei marroquina. En alguns fòrums s’alcen veus que clamen contra els amics del poble sahrauí, advertint que aquest suport portarà conseqüències negatives per als interessos econòmics.
Que el Marroc no prendrà la independència del Sàhara amb molta alegria és ben clar. Però, no oblidem que el seu soci preferent és França; i que, d’altra banda, necessiten tenir bones relacions amb el seu veí del nord.
Encara em sorprén veure, per cert, com s’atia el fantasma de la pèrdua de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Però no és meridianament clar que al rei del Marroc no li interessa que aquestes ciutats (frontera d’Europa) siguen marroquines? Fer retrocedir, a l’altra banda de l’estret, la frontera amb Europa els comportaria un trasbals econòmic importantíssim.
Desconec quin és l’interés general a què es referia ZP. No crec que es referís al dels agricultors valencians, per exemple, ni a tants d’altres col·lectius que veuen com els productes marroquins passen, avantatjats, per davant de sa casa cap a Europa. Ni als pescadors, que han de sotmetre’s a draconianes imposicions marroquines. Ni quina repercussió hi té la venda –per un euro- de material militar al Marroc. Ni condecorar torturadors, ni...
Per contra, un estat sahrauí independent sí que aportaria, i molt, a l’interés general. Si el govern del Regne d’Espanya resolgués tots els problemes que va crear deixant sense tancar el procés de descolonització del Sàhara, podria establir relacions comercials avantatjoses amb el nou estat. La primera seria l’eliminació d’una injustícia que pateix tot un poble.
Les possibilitats econòmiques del territori del Sàhara Occidental en podrien fer un estat amb un alt nivell de vida. I l’interés general espanyol se’n podria beneficiar amb acords bilaterals.
Conduïdes d’una manera intel·ligent i respectuosa, les relacions comercials serien beneficioses per a l’interés general, el d’ací i el d’allà. El govern del Regne d’Espanya només hauria d’imitar allò que han fet antigues metròpolis com el Regne Unit, o França!,convertint-se en soci preferent del nou estat. Un territori ric amb recursos naturals (fosfats, urani, petroli, pesca...), amb possibilitats per a la indústria del turisme...
Per contra, sembla que l’interés general que té en ment ZP, Moratinos & CIA és més en recollir les molles de pa que cauen del banquet que celebra França amb el Marroc.

La independència del Sàhara interessa als interessos generals que han de preocupar ZP.

Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
09.10.10
--------------Este texto expresa la opinion del autor y no de los moderadores del foro.
Share/Bookmark

1 comentario:

Anónimo dijo...

Je ne sais pas pourquoi cet incongru mélange de préjugés et présomptions dont le dénominateur commun est la haine du Maroc jusqu'à l’absurdité figure parmi les articles d’opinion.
Alors soutenir le Polisario a l’avantage d’être à la fois moralement louable et financièrement rentable, « how convenient ».