9.11.10

Les presses de Mohamed VI

por Salvador Pallarès-Garí

El rei marroquí, Mohamed VI, té un problema. Veu com passa el temps, el seu antic aliat en la tasca d’eixamplar les fronteres del seu regne, i no obté els resultats que desitja.
El Marroc juga, ara, a contrarellotge. Per una banda, pot ser que l’any 2011, a l’Àfrica, aparega un nou estat fruit de negociacions, d’acords: el Sudan del sud. Les negociacions que estan posant fi a un dels conflictes armats més cruents dels darrers temps poden acabar amb una segregació pacífica. I això és un mal exemple per al rei del Marroc.
La idea es pot difondre i acabar impossibilitant la “legitimació” de l’annexió del Sàhara. Perquè el rei del Marroc sap molt bé que encara ningú no reconeix l’ocupació marroquina del Sàhara.
Si bé abans, el temps podia jugar a favor seu, (comptava amb el possible esgotament de la resistència sahrauí en els campaments de refugiats i sota la seua bota militar als territoris ocupats), ara potser es giren les tornes. Sobretot quan veu que, d’una banda, els sahrauís ja li estan perdent la por, i que la seua organització repressora comet badades com la de permetre la instal·lació de vint mil persones en un campament de protesta. Justament els dies més festius del nacionalisme marroquí: els de la celebració de la Marxa Verda.

Una altra qüestió que cal no menystenir és que el Marroc és l’únic estat del continent africà que no és membre de la Unió Africana. Va abandonar la, llavors OUA, el 1985 arran de l’admissió, l’any 1982 de la RASD. La qual cosa el fa viure d’esquenes al continent i mirant d’integrar-se el màxim possible, a la UE.
Ací hi ha un altre element que juga en la seua contra. Un altre tema fronterer: Gibraltar. La gran dificultat que té el Regne d’Espanya per esborrar aquella frontera li fa témer que, una vegada integrat, com a soci preferent -o altrament- a la UE, ja no podrà albergar esperances de recuperar ni Ceuta i Melilla, ni les Canàries.

I ara, com el seu pare l’any 1975, ha fet un colp de mà. Una reacció molt menys intel·ligent que la del seu pare; però –de cara a la galeria interna- una acció “valenta” per assegurar la unitat de la pàtria. Una manera d’aglutinar al seu voltant, en uns moments en què el seu lideratge no és tan inqüestionat com ell voldria, l’opinió pública marroquina.

Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
09.11.10

--------------Este texto expresa la opinion del autor y no de los moderadores del foro.
Share/Bookmark