30.10.10

Carta a Elgarhi Nayem, metrallat per l’exèrcit marroquí

por Salvador Pallarès-Garí

Nayem,

Per la teua edat, catorze anys, hauries d’estar jugant pegant-li patades a un baló a l’hora de l’esplai de l’institut. Les teues preocupacions haurien d’estar entre els exàmens, les classes –per anar o per fer fotja; els amics –per anar amb ells a fer malifetes o per fer bondat; les novietes; hauries d’estar començant a entrar en el món dels adults –segur que admiraves algun dels majors que et rodeja, tenies els teus ídols reals o de la pantalla.
Tal vegada les teues aficions eren més aviat casolanes, i et dedicaves a aportar el teu granet d’arena als quefers de la casa. O, potser, remolejaves tant com podies a l’hora de participar-hi.
Segurament havies desitjat imitar alguns dels personatges de les teues pel·lícules preferides. O, fins i tot, ser un actor de cine.

No crec, però, que mai no hauries imaginat de ser, com has sigut, el protagonista de les pàgines dels informatius internacionals.
Però has tingut la dissort, o la sort, de pertànyer a un poble injustament tractat per la història. De ser sahrauí.
Tu hauries volgut ser protagonista de la història del teu poble d’una altra manera: voldries arribar a ser un escriptor, director de cine, o metge, o mestre, o obres o pastor... d’un país petit, tranquil, conegut pel seu clima, pels seus paisatges per la seua gent.
Potser el destí t’hauria portat a ser mestre d’història. I explicaries als teus alumnes el dolor i els sacrificis que va haver de patir el teu poble per poder recuperar la llibertat que una metròpoli pusil·lànime i un regne ambiciós us havien estat negant durant tants anys. Explicaries com, uns interessos particulars, durant molt de temps, van poder més que la justícia i el dret internacional.
Potser hauries volgut anar a visitar els campaments de refugiats sahrauís on, per més de trenta anys la meitat del teu poble havia resistit reclamant la llibertat per a tu i els teus; mentre l’altra meitat lluitava, des de l’interior del territori, contra la repressió marroquina. T’hauria agradat fer la visita per conèixer les penúries que havien passat els exiliats.
I, tal vegada aniries de vacances, amb els teus fills, a visitar les ciutats on, temps arrere, anaven els xiquets sahrauís dels campaments de refugiats per passar l’estiu.

Dissortadament, això, tot això, i més, s’ho ha carregat una bala assassina. Ja no ho podràs fer. Tu no ho podràs fer.
Però sí que hi haurà algú que ho farà per tu, per tu i per tots els xiquets, els adolescents, els joves, els adults que no podran veure el teu poble lliure.


Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
30.10.10

--------------Este texto expresa la opinion del autor y no de los moderadores del foro.
Share/Bookmark