21.6.09

El Instituto Cervantes y los niños saharauis

por Salvador Pallarès-Garí
[ver abajo en catala]

En estos días el Cervantes, pagado de sí mismo, celebra el sábado 20, el día E. El día del español en todo el mundo.
Como sabemos, el Cervantes, tiene por objetivo difundir el español por todo el mundo.
¿Por todo? ¡No! Hay un territorio, el Sáhara Occidental, y un pueblo, los saharauis (el único país africano en donde el español es lengua oficial) muy cerca de la frontera española, pero muy lejos de los intereses del Cervantes, paradójicamente. No hay un duro para el apoyo al mantenimiento y difusión del español en el Sáhara –colonia española.
Los niños saharauis tienen que aprender español con libros editados en Suecia. La letra ñ, tan señera del español no aparece. Los maestros la tienen que añadir, a mano.
El Cervantes ha pedido a los españoles, en una campaña de imagen, que elijan la palabra que más les gusta del español. Los saharauis –españoles que esperan ser descolonizados- han elegido “olvido”. No hay que explicar por qué.
Afortunadamente, esta política del avestruz no afecta a la población civil. Miles de niños saharauis son acogidos por familias españolas. Miles de proyectos de cooperación son promovidos por los miembros del arco solidario con los saharauis… Gente que no olvidamos, ni perdonamos la traición cometida por los que prometieron y se comprometieron. Gente que denunciamos la miserable avestruz de la Moncloa que calla -¿olvida?- ante los crímenes que se comenten cada día desde Rabat.
El pueblo saharaui no es olvidado por nuestro pueblo. Mal que pese a sus dirigentes.

Salvador Pallarès-Garí
ACAPS la Safor
21.08.09
--------------
Este texto expresa la opinion del autor y no de los moderadores del foro.
-------------
L’Instituto Cervantes i els xiquets sahrauís

Salvador Pallarès-Garí

En aquests dies el Cervantes, tot cofoi, celebra el dissabte 20, el dia E. El dia de l’espanyol a tot el món.
Com sabem aquesta institució cultural, que depén del Govern del Reino de España, té per objectiu difondre la llengua espanyola a tot el món.
A tot el món? No! Hi ha un territori, el Sàhara Occidental, i un poble, els sahrauís, l’únic país africà on l’espanyol és llengua oficial, molt a prop de les fronteres espanyoles, però molt lluny dels interessos del Cervantes. No hi ha un duro per al recolzament al manteniment i difusió de l’espanyol al Sàhara –colònia espanyola.
Els xiquets sahrauís han d’aprendre espanyol en llibres editats a Suècia. La lletra ñ, tan senyera de l’espanyol no hi és. Els mestres l’han d’afegir, a mà.
El Cervantes ha demanat als espanyols, en una campanya d’imatge, que trien la paraula que més els agrada de l’espanyol. Els sahrauís –espanyols esperant ser descolonitzats- han triat “olvido”, no cal explicar per què. Els Zapatero, Aznar, González, Calvo-Sotelo, Suárez, dominats per la zzzz.
Afortunadament, aquesta política de l’estruç no afecta la població civil. Milers de xiquets sahrauís troben acollida amb famílies espanyoles. Milers de projectes de cooperació són promoguts per tots els membres de l’arc solidari amb els sahrauís... Gent que no oblidem, ni perdonem la traïció comesa pels qui van prometre i es van comprometre. Gent que denunciem la miserable estruç de la Moncloa que calla –oblida?- davant dels crims que es cometen cada dia des de Rabat.

Salvador Pallarès-Garí
ACAPS la Safor
21.06.09
Share/Bookmark